15 jun. 2015

Tiramisú de xocolata

Ara mateix, i des de fa un parell d'anys, el tiramisú de xocolata és el meu postre preferit. Normalment, per les ocasions especials, jo sóc de les que s'anima de seguida a fer un pastís. Però des que vaig descobrir aquesta recepta, sempre porto aquest tiramisú, que agrada (molt) a tothom.

Ingredients (per a 6 persones)

180 grams de xocolata de cobertura (negra, sembla una obvietat, però com més bona sigui la xocolata, més bo serà el tiramisú).
60 grams de sucre
4 ous frescos (a temperatura ambient)
1 pessic de sal (per quan muntem les clares)
2 tasses de cafè fort
1 paquet de melindros
Cacau en pols

Preparació
Per preparar la mousse de xocolata hem de separar les clares dels rovells dels ous.
També haurem de desfer la xocolata al bany maria o al microones (en la posició de descongelar, no d'escalfar), i deixar-la refredar una mica. Hi afegirem els rovells i els remenarem fins a integrar-los amb la xocolata.
Fet això, muntarem les clares a punt de neu (amb barilles elèctriques, si pot ser), amb el pessic de sal (perquè aguantin i no deixin anar suc) i a mig muntar hi afegirem el sucre i seguirem batent fins que quedin ben fermes. Quan estiguin, les haurem d'afegir a la xocolata que havíem barrejat amb als rovells, de forma delicada.

Muntatge del tiramisú
A la safata on vulguem muntar el tiramisú (o en gotets individuals, si es prefereix), es farà una capa amb una base de melindros mullats en cafè i es cobrirà amb una capa de mousse de xocolata. A continuació es repetirà el procés, i es posarà una segona capa de melindros mullats en cafè i de nou una segona capa de mousse de xocolata. S'acabarà espolsant una fina capa de cacau en pols (no Colacao, Nesquik o similar!) i es guardarà a la nevera.

És millor fer-lo d'un dia per l'altre, està molt més bo.

Si hi ha nens i no es vol fer servir cafè, es poden mullar els melindros amb llet.

6 jun. 2015

Wallapop

Sabeu què es Wallapop? És una aplicació per a mòbils (i veig que també funciona parcialment com a pàgina web, tot i que cal descarregar-se l'app per poder contactar amb el venedor) on es pot comprar i vendre objectes de segona mà.

Jo m'hi vaig donar d'alta fa un parell de setmanes, per intentar donar sortida a la roba i sabates que ja no em poso. De moment, només hi he pujat quatre parells de sabates, i ¡ja n'hi he venut un parell! Teòricament, serveix per posar en contacte venedors i compradors propers perquè l'app ordena els productes per proximitat, ja que geocalitza els dispositius des d'on la gent es connecta. Però jo he acabat venent a un comprador de Madrid.

I ara mateix... no sé què pensar. Tinc emparaulada la meva primera compra. I tinc la sensació que potser estic confiant massa amb Wallapop per una cosa que no hauria de deixar passar tant.

M'explico: tot just d'aquí una setmana estic convidada a un casament. I encara NO TINC VESTIT. Bé, ja fa dies vaig fer tot un tour per centres comercials i botigues diverses, i, en una tarda, crec que em vaig emprovar uns 30 vestits. Vaig acabar farta. És que no vull el típic vestit de bodorrio, tot setinat i tul, i volants i pedreria, que no em posaré mai més. Vull un vestit que em serveixi per anar al casament però que, amb unes altres sabates, també em pugui posar durant l'estiu.

I, per això, els que més m'han agradat són un parell de vestidets de Desigual (que és una marca que feia moooolt de temps que no m'agradava gens, però, mireu, els vestidets aquests m'han encantat; crec que me'n compraria algun encara que no hagués d'anar al casament). Em fa una por relativa optar per un vestit de Desigual, perquè sé que pot ser que no sigui la única invitada que el porti. Vaig predisposada a fer-me una foto amb alguna altra convidada vestida igual que jo.

Però... és que ENCARA NO TINC EL VESTIT. Sé quin vull, i quan estava a punt de comprar-lo a la botiga vaig pensar... "miraré a Wallapop". I, oh, sorpresa, el mateix vestit a meitat de preu. Nou, amb etiquetes. La venedora té qualsevol talla que se li demani. No sé si és que treballa a Desigual i treu vestits d'estranquis o si els roba "per encàrrec". He quedat dimarts amb ella a un centre comercial (sospitós, molt sospitós) per fer l'intercanvi (vestit per diners, s'entén).

A veure com surt... Si surt bé, fantàstic. Però em fa por que el vestit vingui amb alarma incorporada, o que arribi amb els vigilants de seguretat del centre comercial al darrera, i, en qualsevol cas, no sé si realment vull saber d'on surt el vestit tan barat...

Dimarts actualitzaré aquesta entrada.

ACTUALITZACIÓ 10/06/2015

Ja tinc vestit pel casament!!! El que volia i per 45 €!

No sé d'on ha sortit, si es tracta d'una treballadora que el treu d'estranquis, si és robat, si és un excés d'estoc... no ho sé i m'és igual. Però ahir vaig passar nervis.

Havia quedat amb la venedora del Wallapop, davant de l'entrada de la Fnac de Pl. Catalunya de Barcelona. A les 5 de la tarda. Pocs minuts abans em va començar a enviar missatges sobre com anava vestida jo ( li vaig contestar, però ella a mi, no). Després em va dir que anava tard. Al cap d'un minut que no patís, que el vestit el tenia el seu marit, que ja estava per Plaça Catalunya. Van passar uns minuts, jo a l'entrada, brusa rosa i pantalons beige, i res, ningú s'acostava. Nou missatge: "el meu marit ja ve". Li torno a preguntar com va vestit ell i em diu que "és negrito i porta una bossa del Desigual". I el veig. Un armari. I negrito i amb la bossa del Desigual. Ens reconeixem, ens fem dos petons, em condueix darrera d'una columna (el lloc estava pleníssim de Mossos d'Esquadra i de vigilants de seguretat), m'ensenya el vestit, miro que la talla sigui la correcta (porta etiquetes), li pago els 45 € i marxem en direccions oposades.

Com si haguéssim fet alguna cosa dolenta, en realitat.