25 may. 2015

Floretes

Ahir vaig endreçar l'armari. Vaig obrir les caixes de la roba d'estiu d'anys passats i vaig guardar els jerseis, faldilles i vestits d'hivern.

I mentre penjava la roba d'estiu, em vaig casi espantar. Està vist que sóc de patrons fixos, i quan compro no en sóc conscient. Compro el mateix sense proposar-m'ho. Deu ser que m'agrada, encara que acostumo a negar que m'agradin els vestits de floretes. Que si algun dia me'n poso un, és una excepció, però, no, no m'agraden.

Doncs per no agradar-me....


Tot això està al meu armari. Un parell són nous d'aquest any. Els altres, més vells. I també n'hi 2 o 3 que no estan a la foto.

Podria fer el mateix amb les ratlles, i amb les brusetes i samarretes de tons rosats. Que no es que em quedin especialment bé, però en tinc per donar i per vendre.

Aquest any no compraré més flors. No. No. No.

14 may. 2015

CA - COS

Fer cacos és caminar i córrer de forma alternativa, per intentar millorar la resistència i acabar corrent un temps decent.
Jo ja corria. És a dir, deu fer cosa ja de casi 5 anys vaig començar a córrer. A córrer, directament. El primer dia va ser frustrant. Vaig aguantar ni 3 minuts seguits. Em vaig sentir la persona amb menys poca resistència del món.

Durant aquests cinc any he tingut de tot. Temporades en què he corregut habitualment, 2 o 3 cops per setmana, i també temporades mooooolt llargues en què no he corregut gens. He tingut temporades en què he baixat de pes (normalment han coincidit amb l'època en què corria) i també he tingut temporades en què he pujat de pes (en què he buscat excuses per no córrer, per no anar al gimnàs, etc.).

Ara estic en una temporada en què, d'una banda, em vull aprimar. També vull menjar bé, intentar "deixar" el sucre i menjar majoritàriament saludable. I, lligat amb això, m'he desapuntat del gimnàs (feia mesos que no el trepitjava!) i he tornat a començar a córrer (prefereixo estar a l'aire lliure i no tancar-me entre quatre parets)
.

Al novembre passat vaig fer la meva última cursa de 10 km, en un temps més o menys raonable per mi (59 minuts, sé que per molta gent és un temps pèssim), i al gener vaig fer la darrera cursa de totes, de 5 km.

No fa tant de temps d'això, i hagués pogut començar a córrer directament, però començar a córrer amb tant sobrepès acumulat té conseqüències, i no seria el primer cop que em lesiono. Així que, per per primer cop a la vida, estic seguint un pla de CA-COS. I l'estic seguint "a rajatabla". Ara ja fa cinc setmanes que he començat, i estic molt contenta i molt motivada per sortir a córrer cada dia que toca (3 cops per setmana: dimart, dijous i diumenge). Vaig començar amb intervals, de tal manera que el primer dia corria "només" un total de 9 minuts, i ara ja en porto 27. No són seguits, sinó a intervals alternats amb altres minuts de caminar, però la millora física (partia bastant de mínims, després d'uns mesos de molta gandulitis i vagància acumulades) es nota. I la millora psíquica (per allò de les endorfines, estar a l'aire lliure, fer esport) també es nota i estic molt més animada!

L'objectiu final d'aquest pla d'entrenament de cacos que estic seguint és córrer 60 minuts de forma contínua. Això, jo ja ho feia, però últimament patia massa. Em falten 7 setmanes per acabar el pla, però crec que ho aconseguiré.

El primer cap de setmana de juliol, si es fa com cada any, hi haurà la cursa de la Festa Major de Terrassa. Es fa un dissabte al vespre i són 8,5 km. Si per aquesta data no estic de vacances (que és probable que estigui fora), la meva intenció és córrer-la i fer només CO-CO, res de CA-CO.

11 may. 2015

En català

Una entrada en català, sí...

Quan vaig crear el bloc el vaig començar en català, però al cap de molt poques entrades em vaig passar al castellà. En aquell moment, tots els blocs que llegia estaven escrits en castellà i si volia que la gent que llegia m'entengués, jo també havia d'escriure en castellà.

I m'hi vaig acostumar. De fet, se'm fa estrany actualitzar en català. Avui, m'és estrany, però encara era més estrany fa uns anys.

Però si aquest bloc ha de ser la meva forma particular de recordar vivències, crec que ja és hora que passi a estar escrit íntegrament -o molt majoritàriament- en català. Penso en català. Les meves vivències les visc en català. I recordo -i vull recordar- en català.

Els blocs que segueixo són pràcticament tots en castellà. En realitat, hi ha molts pocs blocs en català que m'interessin (de cuina, moltíssims, això sí, i de llibres, també), però blocs "generalistes" o "personals", molt pocs. N'hi molts de caire polític, o pro-procés independentista, i aquests no m'interessen.

Que passi a escriure en català, com a norma general (que no sempre), no vol dir que el bloc agafi una altra temàtica. La política m'avorreix. El "procés" m'esgota. I parlar-ne a totes hores se'm fa insuportable.

En definitiva, que aquesta és, en realitat, una PRIMERA entrada en català, de moltes més (espero).


5 may. 2015

Echar en falta

Desde hace unos meses me pasa una cosa: tengo añoranza del blog. Echo de menos escribir sobre mis temas varios, libros, pensamientos... Lo echo mucho en falta, en realidad.

Han pasado más de dos años. Supongo que puede afirmarse que dejé morir el blog. O, como mínimo, en un coma profundo. No me apetecía actualizar ni contar mis cosas ni escribir trivialidades.. y ahora, releyendo las entradas antiguas, encuentro sentido al por qué lo hice, por qué actualizaba, aunque fuera muy poco los últimos años. Igual en aquel momento no lo veía, pero ahora me gusta, me hace recordar muchos momentos, sentimientos, vivencias... que si no estuvieran escritas no sé si recordaría tanto.

Y me hace feliz.

No soy la misma ahora que cuando escribía al inicio del blog. He cambiado. Los años me han cambiado. Tengo igual otras inquietudes, y sigo siendo igual de superficial para según que otras cosas. Pero cuando escribía, yo era así por aquel entonces, y ahora, que estaba releyendo entradas antiguas, me ha gustado recordarlo

Así que voy a volver a escribir, en este mismo blog. Para mí. Para recordar dentro de un tiempo que yo soy así (o que en 2015 era así). Porque quiero. Porque me gusta.