27 ago. 2015

Ànsies...

Sóc una ànsies! (Bé, d'acord, una ansiosa, en català correcte). 

Però ho he tornat a fer. Culpa del màrqueting editorial ben fet que està en dansa des de principis d'estiu. I meva, que no tinc espera.

Avui es posava a la venda la continuació de la saga "Millennium": "El que no et mata et fa més fort". I jo, a les 10:30, ja el tenia. Encara no l'havien col·locat ni a les prestatgeries de la llibreria!

Però és que sóc fan de Lisbeth Salander, no ho puc evitar. Posats a fer comparacions, crec que si Sherlock Holmes és el personatge literari per excel·lència de finals del segle XIX, la Lisbeth Salander ho és dels inicis d'aquest segle XXI.

He agafat el llibre una mica amb el cor encongit, i amb el temor de si l'escriptor "a sou" contractat pels successors de l'Stieg Larsson, David Lagercrantz, haurà sabut troba el to i donar una continuïtat creïble a la saga. Espero, sobretot, que la Lisbeth segueixi essent la Lisbeth.

En tot cas, aquesta tarda començo a llegir-lo. Fins que no me l'acabi estaré desapareguda i desconnectada de pràcticament tot i tothom. Que ningú em busqui fins d'aquí 652 pàgines.

-----

15 jun. 2015

Tiramisú de xocolata

Ara mateix, i des de fa un parell d'anys, el tiramisú de xocolata és el meu postre preferit. Normalment, per les ocasions especials, jo sóc de les que s'anima de seguida a fer un pastís. Però des que vaig descobrir aquesta recepta, sempre porto aquest tiramisú, que agrada (molt) a tothom.

Ingredients (per a 6 persones)

180 grams de xocolata de cobertura (negra, sembla una obvietat, però com més bona sigui la xocolata, més bo serà el tiramisú).
60 grams de sucre
4 ous frescos (a temperatura ambient)
1 pessic de sal (per quan muntem les clares)
2 tasses de cafè fort
1 paquet de melindros
Cacau en pols

Preparació
Per preparar la mousse de xocolata hem de separar les clares dels rovells dels ous.
També haurem de desfer la xocolata al bany maria o al microones (en la posició de descongelar, no d'escalfar), i deixar-la refredar una mica. Hi afegirem els rovells i els remenarem fins a integrar-los amb la xocolata.
Fet això, muntarem les clares a punt de neu (amb barilles elèctriques, si pot ser), amb el pessic de sal (perquè aguantin i no deixin anar suc) i a mig muntar hi afegirem el sucre i seguirem batent fins que quedin ben fermes. Quan estiguin, les haurem d'afegir a la xocolata que havíem barrejat amb als rovells, de forma delicada.

Muntatge del tiramisú
A la safata on vulguem muntar el tiramisú (o en gotets individuals, si es prefereix), es farà una capa amb una base de melindros mullats en cafè i es cobrirà amb una capa de mousse de xocolata. A continuació es repetirà el procés, i es posarà una segona capa de melindros mullats en cafè i de nou una segona capa de mousse de xocolata. S'acabarà espolsant una fina capa de cacau en pols (no Colacao, Nesquik o similar!) i es guardarà a la nevera.

És millor fer-lo d'un dia per l'altre, està molt més bo.

Si hi ha nens i no es vol fer servir cafè, es poden mullar els melindros amb llet.

6 jun. 2015

Wallapop

Sabeu què es Wallapop? És una aplicació per a mòbils (i veig que també funciona parcialment com a pàgina web, tot i que cal descarregar-se l'app per poder contactar amb el venedor) on es pot comprar i vendre objectes de segona mà.

Jo m'hi vaig donar d'alta fa un parell de setmanes, per intentar donar sortida a la roba i sabates que ja no em poso. De moment, només hi he pujat quatre parells de sabates, i ¡ja n'hi he venut un parell! Teòricament, serveix per posar en contacte venedors i compradors propers perquè l'app ordena els productes per proximitat, ja que geocalitza els dispositius des d'on la gent es connecta. Però jo he acabat venent a un comprador de Madrid.

I ara mateix... no sé què pensar. Tinc emparaulada la meva primera compra. I tinc la sensació que potser estic confiant massa amb Wallapop per una cosa que no hauria de deixar passar tant.

M'explico: tot just d'aquí una setmana estic convidada a un casament. I encara NO TINC VESTIT. Bé, ja fa dies vaig fer tot un tour per centres comercials i botigues diverses, i, en una tarda, crec que em vaig emprovar uns 30 vestits. Vaig acabar farta. És que no vull el típic vestit de bodorrio, tot setinat i tul, i volants i pedreria, que no em posaré mai més. Vull un vestit que em serveixi per anar al casament però que, amb unes altres sabates, també em pugui posar durant l'estiu.

I, per això, els que més m'han agradat són un parell de vestidets de Desigual (que és una marca que feia moooolt de temps que no m'agradava gens, però, mireu, els vestidets aquests m'han encantat; crec que me'n compraria algun encara que no hagués d'anar al casament). Em fa una por relativa optar per un vestit de Desigual, perquè sé que pot ser que no sigui la única invitada que el porti. Vaig predisposada a fer-me una foto amb alguna altra convidada vestida igual que jo.

Però... és que ENCARA NO TINC EL VESTIT. Sé quin vull, i quan estava a punt de comprar-lo a la botiga vaig pensar... "miraré a Wallapop". I, oh, sorpresa, el mateix vestit a meitat de preu. Nou, amb etiquetes. La venedora té qualsevol talla que se li demani. No sé si és que treballa a Desigual i treu vestits d'estranquis o si els roba "per encàrrec". He quedat dimarts amb ella a un centre comercial (sospitós, molt sospitós) per fer l'intercanvi (vestit per diners, s'entén).

A veure com surt... Si surt bé, fantàstic. Però em fa por que el vestit vingui amb alarma incorporada, o que arribi amb els vigilants de seguretat del centre comercial al darrera, i, en qualsevol cas, no sé si realment vull saber d'on surt el vestit tan barat...

Dimarts actualitzaré aquesta entrada.

ACTUALITZACIÓ 10/06/2015

Ja tinc vestit pel casament!!! El que volia i per 45 €!

No sé d'on ha sortit, si es tracta d'una treballadora que el treu d'estranquis, si és robat, si és un excés d'estoc... no ho sé i m'és igual. Però ahir vaig passar nervis.

Havia quedat amb la venedora del Wallapop, davant de l'entrada de la Fnac de Pl. Catalunya de Barcelona. A les 5 de la tarda. Pocs minuts abans em va començar a enviar missatges sobre com anava vestida jo ( li vaig contestar, però ella a mi, no). Després em va dir que anava tard. Al cap d'un minut que no patís, que el vestit el tenia el seu marit, que ja estava per Plaça Catalunya. Van passar uns minuts, jo a l'entrada, brusa rosa i pantalons beige, i res, ningú s'acostava. Nou missatge: "el meu marit ja ve". Li torno a preguntar com va vestit ell i em diu que "és negrito i porta una bossa del Desigual". I el veig. Un armari. I negrito i amb la bossa del Desigual. Ens reconeixem, ens fem dos petons, em condueix darrera d'una columna (el lloc estava pleníssim de Mossos d'Esquadra i de vigilants de seguretat), m'ensenya el vestit, miro que la talla sigui la correcta (porta etiquetes), li pago els 45 € i marxem en direccions oposades.

Com si haguéssim fet alguna cosa dolenta, en realitat.


 

25 may. 2015

Floretes

Ahir vaig endreçar l'armari. Vaig obrir les caixes de la roba d'estiu d'anys passats i vaig guardar els jerseis, faldilles i vestits d'hivern.

I mentre penjava la roba d'estiu, em vaig casi espantar. Està vist que sóc de patrons fixos, i quan compro no en sóc conscient. Compro el mateix sense proposar-m'ho. Deu ser que m'agrada, encara que acostumo a negar que m'agradin els vestits de floretes. Que si algun dia me'n poso un, és una excepció, però, no, no m'agraden.

Doncs per no agradar-me....


Tot això està al meu armari. Un parell són nous d'aquest any. Els altres, més vells. I també n'hi 2 o 3 que no estan a la foto.

Podria fer el mateix amb les ratlles, i amb les brusetes i samarretes de tons rosats. Que no es que em quedin especialment bé, però en tinc per donar i per vendre.

Aquest any no compraré més flors. No. No. No.

14 may. 2015

CA - COS

Fer cacos és caminar i córrer de forma alternativa, per intentar millorar la resistència i acabar corrent un temps decent.
Jo ja corria. És a dir, deu fer cosa ja de casi 5 anys vaig començar a córrer. A córrer, directament. El primer dia va ser frustrant. Vaig aguantar ni 3 minuts seguits. Em vaig sentir la persona amb menys poca resistència del món.

Durant aquests cinc any he tingut de tot. Temporades en què he corregut habitualment, 2 o 3 cops per setmana, i també temporades mooooolt llargues en què no he corregut gens. He tingut temporades en què he baixat de pes (normalment han coincidit amb l'època en què corria) i també he tingut temporades en què he pujat de pes (en què he buscat excuses per no córrer, per no anar al gimnàs, etc.).

Ara estic en una temporada en què, d'una banda, em vull aprimar. També vull menjar bé, intentar "deixar" el sucre i menjar majoritàriament saludable. I, lligat amb això, m'he desapuntat del gimnàs (feia mesos que no el trepitjava!) i he tornat a començar a córrer (prefereixo estar a l'aire lliure i no tancar-me entre quatre parets)
.

Al novembre passat vaig fer la meva última cursa de 10 km, en un temps més o menys raonable per mi (59 minuts, sé que per molta gent és un temps pèssim), i al gener vaig fer la darrera cursa de totes, de 5 km.

No fa tant de temps d'això, i hagués pogut començar a córrer directament, però començar a córrer amb tant sobrepès acumulat té conseqüències, i no seria el primer cop que em lesiono. Així que, per per primer cop a la vida, estic seguint un pla de CA-COS. I l'estic seguint "a rajatabla". Ara ja fa cinc setmanes que he començat, i estic molt contenta i molt motivada per sortir a córrer cada dia que toca (3 cops per setmana: dimart, dijous i diumenge). Vaig començar amb intervals, de tal manera que el primer dia corria "només" un total de 9 minuts, i ara ja en porto 27. No són seguits, sinó a intervals alternats amb altres minuts de caminar, però la millora física (partia bastant de mínims, després d'uns mesos de molta gandulitis i vagància acumulades) es nota. I la millora psíquica (per allò de les endorfines, estar a l'aire lliure, fer esport) també es nota i estic molt més animada!

L'objectiu final d'aquest pla d'entrenament de cacos que estic seguint és córrer 60 minuts de forma contínua. Això, jo ja ho feia, però últimament patia massa. Em falten 7 setmanes per acabar el pla, però crec que ho aconseguiré.

El primer cap de setmana de juliol, si es fa com cada any, hi haurà la cursa de la Festa Major de Terrassa. Es fa un dissabte al vespre i són 8,5 km. Si per aquesta data no estic de vacances (que és probable que estigui fora), la meva intenció és córrer-la i fer només CO-CO, res de CA-CO.

11 may. 2015

En català

Una entrada en català, sí...

Quan vaig crear el bloc el vaig començar en català, però al cap de molt poques entrades em vaig passar al castellà. En aquell moment, tots els blocs que llegia estaven escrits en castellà i si volia que la gent que llegia m'entengués, jo també havia d'escriure en castellà.

I m'hi vaig acostumar. De fet, se'm fa estrany actualitzar en català. Avui, m'és estrany, però encara era més estrany fa uns anys.

Però si aquest bloc ha de ser la meva forma particular de recordar vivències, crec que ja és hora que passi a estar escrit íntegrament -o molt majoritàriament- en català. Penso en català. Les meves vivències les visc en català. I recordo -i vull recordar- en català.

Els blocs que segueixo són pràcticament tots en castellà. En realitat, hi ha molts pocs blocs en català que m'interessin (de cuina, moltíssims, això sí, i de llibres, també), però blocs "generalistes" o "personals", molt pocs. N'hi molts de caire polític, o pro-procés independentista, i aquests no m'interessen.

Que passi a escriure en català, com a norma general (que no sempre), no vol dir que el bloc agafi una altra temàtica. La política m'avorreix. El "procés" m'esgota. I parlar-ne a totes hores se'm fa insuportable.

En definitiva, que aquesta és, en realitat, una PRIMERA entrada en català, de moltes més (espero).